CENTRES DE REDUCCIÓ DE DANYS

Saps que són les Sales de venopunció, narcosales o sales de consum?

Actualment hi ha 21 centres de reducció de danys a Catalunya. Aquests centres s'adrecen a persones consumidores de drogues. Tenen com a objectiu principal reduir al màxim els problemes per a la salut física i psicosocial d'aquestes persones, i motivar i facilitar l'accés al tractament.

Les sales de consum supervisat o narcosales són instal·lacions sanitàries amb supervisió professional on els consumidors de drogues majors de 18 anys puguin consumir-les en condicions segures i higièniques. Inclouen serveis especialitzats en la matèria en una xarxa de servei pels usuaris de drogues que solen ser principalment l'heroïna o altres drogues injectables. Funcionen com a seccions separades d’aquelles ja existents per a les persones sense llar.

La primera sala que es va obrir a Espanya va ser a Madrid, en el barri xabolista de les Barraquillas. Posteriorment es van obrir dispositius semblants a Barcelona i Bilbao. Aquestes sales solen estar situades en barris marginals o conflictius on el consum de drogues és més habitual, per tal de poder reduir danys. El que pretenen és que aquestes persones evitin consumir al carrer o els parcs infantils, deixant-lo ple de xeringues brutes i posant en perill la salut dels infants, dels animals i de les persones adultes. Les narcosales obertes a Barcelona en els últims anys han permès reduir el nombre de xeringues abandonades a la via pública al voltant d’un 77%. En aquests serveis són existents els programes d’intercanvi on es donen xeringues noves i esterilitzades per xeringues utilitzades. La sala de venopunció més gran de Barcelona està situada en Sant Adrià del Bessos al barri de la Mina. Atén a més de 100 persones al dia, el 80% procedents de la capital i que es poden arribar a injectar fins a 330 dosis per jornada, repetint molts d’ells durant el dia.

Aquestes sales consten de suport psicològic, del servei d’orientació d’inserció sociolaboral, i de diversos infermers, metges i educadors i educadores socials.

Deixat aquestes persones al carrer sense recursos socials no se soluciona res, pel fet de donar l’esquena a un problema no desapareix. Moltes d’aquestes sales són rebutjades pels veïns però no es donen compte que amb l’existència d’aquestes sales hi ha un major control sanitari als carrers del barri. Aquestes sales són un lloc on moltes persones poden buscar informació per a iniciar un tractament i començar a refer la seva vida. Hi ha un alt percentatge de persones amb addiccions a les drogues que van iniciar el consum després de veure’s dormint al carrer, ja que per problemes econòmics es van quedar sense tenir accés a l’habitatge.

Les sales disposen de una sala de cafè, que és un lloc d’espera per a que puguin menjar i beure alguna cosa, relacionar-se i participar en les activitats amb les que el centre intenta trencar la rutina de la droga. Aquest espai també és un punt d’estada i de control per a tots aquells i aquelles que acaben de consumir en la sala i garantitza que cap usuari estigui desatès en cas de sobredosis.

Aquesta és una problemàtica d’àmbit sanitari i per tan, és l’Estat qui ha de de destinar part dels recursos econòmics destinats a la sanitat per proporcionar les xeringues i les substàncies químiques que necessita aquest col·lectiu i l’atenció sanitària necessària per malalties majoritàriament provocades per el desgast físic que suposa el consum i el sensellarisme.