NOUS MODELS PENITENCIARIS

L’any 2013 es va revelar una investigació sobre el comportament delictiu crònic on s’investigava als presos reincidents. El 65% tornaven a la presó per delictes de la mateixa família. La investigació es va entregar com a informe en el Congrés Nacional d’Investigació sobre la Violència i la Delinqüència. El 80% de les reincidències s’estableixen en els primers anys de llibertat.

Queda clar dons que el pas per la presó no és sinònim efectiu de correcció d’aquest tipus de conductes, sembla a ser que hi ha una especialització en el delicte. Com em dit, sembla que els delictes son recurrents en la seva conducta i que la presó no és eficaç per a corregir-los.

Però i si parlem de que el problema està fora de la presó i no a dins? I si parlem de que avui en dia les polítiques de reinserció i prevenció no estan en la mirada de les polítiques públiques, perquè la mirada està posada en la aposta per la penalització. Les persones volen penes més altes, però hauríem de mirar alternatives també un cop surten de la presó.

Si una persona ha comès un delicte com podria ser de robatori, o venta de substàncies il·legals per falta de recursos econòmic en el seu entorn social i familiar, un cop surti de la presó el més probable és que continuï trobant-se en una situació de precarietat econòmica.

Aleshores, que és el que s’està fent malament? Dins de la presó els presos no tenen responsabilitats reals més que alguns tallers o tasques de participació en feines de la institució com la cuina i la neteja. Falta posar en pràctica una feina real, un aprenentatge significatiu per la seva fora de la presó.

UTOPIA DE LES PRESONS

Noruega és coneguda per tenir les presons més amables del món. A més a més la seva població de presidiaris és mínima i les seves tasques de residencia també. Actualment ens trobem en ciutats com Dakota del Nord que està replicant el model i els resultats sembla a ser que parlen per si sols. Aquestes reben el nom com “la utopia de les presons”.

En aquestes institucions els presos tenen còmodes habitacions amb televisió, banys privats, es desperten aviat, esmorzen i dediquen tota la jornada al treball. Algunes d’aquestes feines tenen relació en la cura dels animals de la granja, la cuina, l’agricultura, etcètera.

Durant el temps lliure estudien algun ofici per preparar-se per els seus anys de llibertat o be, practiquen esports com tenis, escalada o bàsquet, desprès poden reunir-se a la sala d’estar per mirar la televisió, relacionar-se, o llegir abans de tornar a les habitacions.

Cal dir que en aquestes presons ningú arriba com un regal, sinó desprès d’haver passat anys durs en presons més tradicionals, desprès d’haver demostrat un bon comportament.

Aquest model ha inspirat a autoritats a tot el món a humanitzar les seves presons com a Dakota del Nord i Estats Units que han aplicat el model i el sistema està tenint increïbles resultats.

Els presos amb menor reincidència del món. A les presons de Bastoy i Halden no hi ha res d'excessiu, i probablement siguin de les presons més permissives que existeixen al món sencer, fins i tot alguns mitjans les han cridat “agradables”, “plaents” i “humanes”.

Bastoy està situada en una illa en els fiords de Noruega, per la qual cosa els reclusos poden recórrer-la al seu antull, sense risc d'escapar… més que una presó, sembla un poble envoltat de granges. L'habiten 155 presos que són vigilats per guàrdies que participen de les seves activitats esportives i sostenen converses diàries amb ells. A les nits, només un grapat d'autoritats romanen allí per vigilar-los. Això és podria anomenar, un principi de “normalitat dins del sistema correccional de Noruega", explica Tom Eberhardt, el director de la presó. Consideren que un dia en aquesta presó no hauria de ser massa diferent a un dia fora, i per això s'esforcen a crear una rutina de treball als reclusos.

Si bé la majoria d'aquests presos han comès delictes molt seriosos, assassinats o delictes sexuals, la pena màxima a Noruega per a qualsevol crim no supera els 21 anys, per la qual cosa el tema de la rehabilitació és crucial. Tots els presos de Bastoy alguna vegada estaran novament al carrer (si és que no moren abans), per tant, urgeix que tinguin un treball, es sociabilitzin i així, tingui també una nova oportunitat de vida.

Halden, per la seva banda, està situada al sud de Noruega, propera a la frontera amb Suècia, i està envoltada de boscos i vegetació. La paret que envolta tot el seu perímetre no és doble, no té torres de seguretat, ni filferros de pua o a prop elèctrica. Per fer de l'espai un lloc agradable, es va gastar un milió de dòlars (uns 650 milions de pesos) en pintures, fotografies i instal·lacions que decoren els espais.

L'estratègia perquè no existeixi desobediència, és mantenir als presos ocupats des de les 8 del matí fins a les 8 de la nit. Així, la violència o els intents de fuita gairebé no existeixen, i es mantenen relacions amables entre guàrdies i interns. Els càstigs de reclusió solitària són molt escassos i responen a actituds reiterades i molt fos de norma. A més, tots els seus guàrdies passen per dos anys de formació en una acadèmia, on s'ensenya que al reclús cal motivar-ho “perquè la seva sentència sigui significativa i rehabilitadora”.

I tot aquest tractament amable té bones conseqüències? Aquestes presons, unides als altres esforços per millorar la rehabilitació dels presos en el sistema, han aconseguit que la taxa de reincidència criminal a Noruega sigui de només un 20%, la menor del món, enfront d'un 77% a Estats Units (en un país amb l'impactant nombre de 2,2 milions de persones empresonades) i un 71% a Xile.

I encara que a molts els sembli un tracte "injust" i fins a absurd amb els qui poden haver comès terribles delictes, la veritat és que les dades parlen per si mateixos, està resultant una bona solució per combatre la delinqüència. Millor que les presons tradicionals.

Dakota del Nord, treballant per la inclusió. Diverses autoritats de Dakota del Nord han visitat en els últims anys les presons d'Oslo, amb l'objectiu d'inspirar-se a partir de l'experiència Noruega. Tal ha estat l'impacte d'això, que després de la seva visita a Halden, la senyora Leann Bertsch a càrrec del Departament de Correccions i Rehabilitació de Dakota del Nord- va acabar plorant en adonar-se de la gran diferència entre tots dos sistemes: “estem fent mal a la gent”, li va comentar al seu ajudant.

Fins a aquest moment, ella s'enorgullia de les pràctiques carceràries en el seu estat, però el que ara coneixia estava a un abisme de distància. Va ser llavors que va decidir “posar en pràctica la humanitat”.

És cert, Dakota del Nord compta amb diversos avantatges. Per exemple, la seva taxa carcerària és de les més baixes del país (240 presos per cada 100 mil residents), en total compten amb només 1.821 presidiaris i a més és un estat poc poblat (uns 750 mil habitants). Òbviament, posar en pràctica aquesta experiència en aquest context, resulta més senzill.

Bertsch va tirar a caminar el seu nou pla en una presó amb dormitoris modulars sobrenomenada “la Granja”, en què cada habitació no estava tan equipada com en Halden o Bastoy, però sí bastant còmoda. Els reclusos estaven aquí en general per crims menors o perquè ja s'acostaven al final de la seva pena.

Si abans usaven tots jaquetes taronges (típiques de les presons “gringas”, ara poden usar roba de carrer, guanyar-se passades per sortir a veure a les seves famílies o comprar alguna cosa, i també es va crear un programa de treballs reals, que puguin ser mantinguts una vegada fora de la institució. Dormen en cabines, usant peces i banys compartits, però aquesta falta de privadesa no és un problema, ja que estan acostumats a alts índexs d'amuntegament.

Gràcies a tota aquesta transformació, la població de presos que ara es troba en segregació és un terç menor a l'anterior, i han disminuït tant la violència com les amenaces contra el personal. Així, s'ha creat un ambient penitenciari molt més segur (tal com també t'expliquem que va succeir en un altre lloc d'Estats Units, New Hampshire). No obstant això, el canvi encara és incipient i requerirà de molt més treball, doncs suposa reemplaçar un ambient opressiu per un altre amb col·laboració, on als guàrdies els surti de forma natural la conversa amb un pres, i on aquest senti que té possibilitats certes de reinserció després del seu confinament.

Exemples com el d'Oslo, i particularment el de Dakota del Nord, on els efectes d'una recent transformació ja estan donant fruits, demostren les positives possibilitats d'aplicar un canvi de paradigma en el sistema.