Micromasclsimes

Alba_Llauradó
7 nov 2018
4 Min. de lectura

Actualizado: 10 dic 2018

Has sentit mai a parlar d'aquests termes? Saps que és? Qui el reprodueix? Com identificar-lo?

El concepte micromasclisme el podríem definir com a totes aquelles accions voluntàries o involuntàries, que surten de manera conscient o innata. La paraula “micromasclisme” s'usa per parlar d'una “mostra de violència en la vida quotidiana tan subtil que sol passar desapercebuda. Reflecteix i perpetua actituds masclistes i la desigualtat de les dones respecte als homes”.

Bàsicament, es tracta de situacions que hem naturalitzat a tal punt que ens costa veure que contribueixen a la desigualtat de gènere. Fins i tot poden ser actituds “bones”, tals com que els homes cedeixin el pas a les dones, o que siguin ells els que paguen el compte. No tenen gens de dolent… O sí? És diu "micro" perquè fa referència a qüestions difícils de identificar en la majoria de les vegades, tant per a la persona que la rep com per a la persona que la reprodueix. És possible que aquestes accions siguin assolides com a normalitzades i ens haguem criat en elles. Sovint aquestes accions son reproduccions dels estereotips sorgits desprès de la conquesta dels drets de les dones al segle XX.

També ho podem definir com una forma del masclisme més sutil, ja que vivim en una societat que el tolera cada cop menys o està menys acceptat per els ulls de la població.

Son microviolències o microabusos que procuren mantenir la posició privilegiada del home. Son considerats la base del resta de formes de violència contra la dona, la base més ample de l'iceberg.

Al llarg de la història, la dona ha sofert una sèrie de discriminacions molt evidents en tots els àmbits de la seva vida, tant a nivell professional com a familiar i social. Donant-li un paper secundari dins de la societat. Avui, almenys al nostre país, la dona no està relegada a l'espai de la llar i la seva missió no és únicament ser esposa, mare i mestressa de casa, igualant-se a l'home en molts aspectes. No obstant això, encara podem trobar-nos en el nostre dia a dia amb manifestacions molt subtils de masclisme. Fruit d'una societat heteropatriarcal que impregna tots els àmbits de la nostra vida.

Així doncs, els micromasclisme són un tipus de violència tova i invisible, de baixa intensitat que està molt relacionada amb la lògica patriarcal de la societat en la qual vivim. I és precisament la facilitat amb la qual s'amaguen el que fa que siguin altament perillosos. Danyant invisiblement a la dona i a tots aquells que no entrin dins dels estereotips socials marcats.

En molts casos es tracta fins i tot de petites bromes a les quals no donem molta importància. No obstant això, poden resultar molt perjudicials, ja que d'aquesta forma no fem més que perpetuar els estereotips i els rols de gènere. Per aquest motiu, és fonamental saber identificar tot allò que oculta un evident rerefons masclista.

Aquestes reproduccions les fan tant homes com a dones, i l’única manera d’identificar-los és posant consciència en els nostres actes i les nostres paraules, i frenar bromes i accions fora de lloc perquè no es segueixin reproduint.

A continuació deixo algunes imatges i frases d’exemples d’aquests per que us pugeu fer una idea:

1. “No creus que hauries de ser una mica més femenina?”.

2. “A tu el que et fa falta és un nuvi” (Darrere d'aquesta frase, s'amaga la idea que una dona no pot mostrar-se segura i contestatària sense que l'hi adjudiquin a la falta d'una parella “que la calmi”).

3. “Fes après a cuinar? Enhorabona! Ara sí ja estàs llista per casar-te” (Pensar a ser esposa i mestressa de casa com a únic rol de la dona).

4. “Les dones han de fer olor de perfum, no a cigarret i alcohol”

5. “No et sembla que et mostres massa fàcil ficant-te al llit amb tants nois? Que consti que ho dic pel teu be” (Opinar sobre la sexualitat de la dona per “cuidar-la”, mentre que als homes els hi felicita per la mateixa actitud).

6. “Deixa, jo t'explico com es fa” (Frase que els homes solen dirigir a les dones, pensant que no són capaces de resoldre certes coses. Aquesta conducta es coneix com mansplaining i pots saber més sobre ella aquí).

7. “Per quan el nen? Se't passarà l'arròs.…”

8. “Si et vesteixes tan provocativa no pretenguis que els homes no es fixin amb tu” (La manera de vestir justifica la violència de gènere, assetjament sexual i violació?)

9. “Amb el teu germà és diferent, perquè ell és home” (En les famílies on hi ha fills dels dos gèneres, els pares moltes vegades exerceixen una diferència atroç entre els uns i els altres sense notar-ho si més no).

10. “Quin dia tens avui! T'ha vingut la regla?”

11. “Li van donar el lloc a ella. Segur que la hi va xuclar al cap” Estarà liada amb el jefe!

12. “Tens sort que el teu marit t'ajudi amb les coses de la llar” (Com si les tasques de la llar fossin responsabilitat completa de la dona i l'home bo és el que “col·labora”. Un home que cuida al seu fill o neteja la seva casa no està "ajudant", està ocupant-se de la seva part).

13. “Aquestes paraules no són de senyoreta” (Ara també hi ha paraules d'home i de dona?)

14. “Si caminen soles pel carrer els pot passar alguna cosa” (No importa si són 2 noies o 20. Si no hi ha un home entre elles, caminen “soles”).

15. “Per què no t'arregles més? Així ningú et voldrà”.

Masclisme en el llenguatge